Disset municipis catalans amb port pesquer subscriuen un manifest conjunt en defensa del sector pesquer, presentat aquest migdia en un acte a Vilanova i la Geltrú. Les poblacions han expressat la seva “profunda preocupació pel crit d’alerta que ens transmet el sector pesquer català, que es troba en risc de desaparèixer o de mantenir-se de forma residual en els anys vinents”. L’alcaldessa vilanovina, Olga Arnau, ha convidat tots els municipis catalans a unir-se a la reivindicació, “vull fer una crida a tots els municipis d’aquest país a implicar-se en la defensa del sector de la pesca. Aquest no és un problema del litoral i dels municipis amb port pesquer, perquè la pesca és un sector estratègic per la cadena alimentària, per la promoció de l’alimentació saludable, de proximitat i per l’equilibri dels ecosistemes marins”. El regidor de Producció del 1r Sector de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Patró Major de la Confraria de VNG, Jaume Carnicer, ha agraït el suport dels municipis, “darrere tenim les nostres administracions, que ens ajuden a aconseguir aquestes millores que tant temps fa que estem reclamant i lluitant”. Seguint aquest fil, el secretari de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Mario Vizacarro, ha posat de relleu “el paper imprescindible del sector pesquer i la feina que porten fent històricament amb condicions, massa cops, desfavorables.” També en nom de les confraries, Antoni Marzoa, president de la Federació Territorial de Confraries de Barcelona ha agraït la implicació del món local. “Necessitem que es torni a prestar atenció a la pesca, que les nostres demandes es puguin projectar en la política estatal i comunitària”. Marzoa ha demanat pressió a les administracions superiors perquè “es prenen algunes decisions sense cap sensibilitat, sense saber quina és la realitat social i econòmica del sector”. Representants de les poblacions signants i també de les confraries catalanes han fet una lectura conjunta del manifest. El text destaca que el sector pesquer pateix per la seva viabilitat futura a causa de tres motius. Per un costat hi ha l’aplicació espanyola del Pla Multianual Europeu de Pesca Demersal, que regula la modalitat d’arrossegament fins al 2025. En segon lloc, pels efectes de l’obligació de fer una estimació de les captures abans d’entrar a port, i la tercera causa és l’esborrany del nou Pla de pesca en l’àmbit de l’encerclament. En el trasllat del Pla a la normativa espanyola, es redueixen les jornades de treball “a un percentatge que posa en risc la viabilitat socioeconòmica del sector”, mentre que el món científic ha certificat que es pot respectar el Pla Multianual amb altres mesures. Els ajuntaments també donen suport al sector pesquer en la queixa per l’obligatorietat de fer una estimació de la captura abans d’entrar al port, un fet que els comporta inseguretat física i que ja els ha causat importants sancions econòmiques.     Així mateix, denuncien el “nou entrebanc” que ha suposat l’esborrany del nou Pla de Pesca del sector de l’encerclament que, de moment, s’ha aturat gràcies a la intervenció del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el manifest reclama que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el refaci basant-se en estudis socioeconòmics i comptant amb els sectors implicats. Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, que també ha estat present a la lectura del manifest, creu que “estem en un moment crucial en el qual ens juguem el futur del sector i necessitem el suport del territori, de les administracions properes”. Tudela ha explicat que el sector pesquer de Catalunya “està en un moment de transició cap a la sostenibilitat, però la transició s’hagués hagut de fer fa trenta anys. Anem tard i el marge de maniobra és escàs, s’estan prenent mesures dures pel sector”. El director general defensa que “ara el que necessitem és una transició intel·ligent perquè quan acabi aquest període hem de tenir més peix, però també hem de tenir almenys la mateixa flota que tenim ara”. Els municipis promotors del manifest són Alcanar, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, Deltebre, el Port de la Selva, l’Ametlla de Mar, l’Escala, la Ràpita, Llançà, Palamós, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Torredembarra i Vilanova i la Geltrú. Es tracta dels 17 municipis de la costa catalana on es practiquen almenys una de les tres modalitats de pesca més perjudicades, arrossegament, encerclament i palangre. El sector pesquer català, organitzat en les seves Confraries i Federacions, reuneix cinc modalitats de pesca: arts menors, arrossegament, encerclament, marisqueig i palangre. Al voltant del 70% de les vendes de peix provenen de l’arrossegament, però la situació és delicada en aquests moments per a totes les modalitats.